Poemes de Víctor Mañosa

Oració

Malgrat que els astres segueixin el seu curs,
malgrat el teu rostre de marbre,
deixa'm, senyor, gaudir
d'aquest tendre desfici.
Liquen.
Vés al poema sencer

El teu correu

El teu correu
em remet a llum tènue de Hammershøi,
l’epifania
de la pols en suspensió.

Tots aquests mons,
         aquesta plètora
         revelada,
que es bressolen
complaguts en els seus vòrtexs,
indolents i fascinats
com l’home a qui embolcallen,
i en qui sobtadament reverbera
una nostàlgia,
         veus, pregàries, fragments
         (desapareix).

Queda un esclat,
una fulguració,
la certesa del besllum
i de l’instant:
         un eco.

Veus, pregàries, fragments.
Vés al poema sencer
Més poemes