Entrevista

"El que em mou a escriure és l’estat d’ànim"

Marina Antúnez

La Marina Antúnez és poeta i membre de versos.cat, però també és periodista de Ràdio Castellar, blogaire i activista cultural. Acaba d'elaborar un genial pa de Sant Jordi casolà. 

1.  Fas ràdio, blogs, periodisme... Com has viscut el Sant Jordi?

Sempre m’agrada molt, aquesta data de Sant Jordi. La celebro durant tot el dia encara, que sigui dia laborable, he he. Enguany, l’he viscut força intensament perquè, a Castellar del Vallès, el poble on visc i treballo de periodista, fins a nou autors locals han presentat novetats literàries. Això ha fet que, dies previs a la celebració de Sant Jordi, hagi tingut ocasió d’entrevistar-los, tant per ràdio com pel setmanari local, perquè em parlessin de les obres. Destaco les novetats de la Gisela Pou (novel·lista i guionista), el Joan Mundet (il·lustrador), la Natàlia Cerezo (escriptora i traductora), el Joan Sellent (gran traductor de Shakespeare), fent tàndem amb Joan Vilardebò i Anna Brichs per traduïr al català l’obra de R. L. Stevenson “Viatges d’una burra per les Cévennes”, entre d’altres. Com a bloguera gastronòmica, he elaborat un pa de Sant Jordi casolà (ja em tocava) que podreu veure en el nostre canal de vídeo, publicat al Facebook Quins fogons.

 

2. Quines activitats fan arribar més fàcilment el món del llibre a la gent?

Jo crec que hi ha moltes activitats que dinamitzen el món del llibre. I m’agrada que, la majoria, siguin activitats de carrer i obertes a la gent. Sobretot, crec que en l’àmbit escènic es poden incloure moltes propostes: Conta contes infantils per fer arribar la lectura als més petits, recitals poètics per apropar la poesia al públic, lectures dramatitzades per donar a conèixer diversos autors, i fins i tot els muntatges teatrals que beuen dels llibres els trobo una bona opció per donar a conèixer llibres interessants.

 

3. Com t'inspires per escriure poesia?

Em puc inspirar en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El que em mou a escriure és l’estat d’ànim. Quan hi ha emocions contingudes que em remouen, o fets puntuals que sacsegen el món i que no acabo de processar, o situacions més banals que necessito explicar... és quan escric poemes. Quan tot va bé, quan al meu voltant no passa gaire res ni rebo notícies que m’impactin, la inspiració no arriba. Però quan arriba no em puc esperar! Em surt a raig i necessito avocar-la escrivint poesia, on em defenso més bé que escrivint prosa.

 

Mots clau: Marina Antúnez, Quins fogons, Ràdio Castellar, versos.cat