Entrevista

"París té una especial rellevància"

Jordi Tena i Galindo

El poeta Jordi Tena i Galindo acaba de publicar el seu poemari "Últim record de l'Arcàdia", un viatge al seu interior i, alhora, a l'exterior. Un llibre molt recomanable que ens tornarà a fer estimar la lectura i la poesia, siguem on siguem i a qualsevol època de l'any.

1. Què és l'Arcàdia? 
 
L’Arcàdia era una regió de l’antiga Grècia que va ser mitificada per la literatura fins a imposar-se la idea d’una terra idíl·lica, bucòlica. El que s’anomena un locus amoenus. No obstant això, també ens ha arribat el lema Et in Arcadia ego, que ens recorda que la felicitat no és il·limitada i que la mort sempre hi és present. Fins i tot a l’Arcàdia.
 
El poemari que he escrit descriu la meva Arcàdia personal, interior i exterior. És una metàfora de la vida i del món que ens envolta construïda a partir de la meva experiència i de les impressions que m’ha anat generant.

 
 
 
2. En quines parts es divideix el teu poemari?
 
Es divideix en tres parts.
 
La primera es titula Visions del paisatge i recull els aspectes més positius de l’existència. Seria l’Arcàdia en el seu sentit més pur. Hi tracto temes com ara l’experimentació de la felicitat, els somnis, els anhels, l’amistat, l’amor sense condicionants, l’aprenentatge o bé el gaudiment de la música.
 
La segona part porta per títol Presència fosca. Descriu allò que ens indicava el lema Et in Arcadia ego, és a dir, que la mort hi és present, però en aquest cas en sentit ampli, ja que al·ludeix als aspectes més negatius de la vida. Començo tractant temes més socials, com la violència, la pèrdua de vides humanes al mar, la droga, la prostitució o la ludopatia, i després avanço cap a un to més introspectiu i existencial.
 
Finalment, la tercera part porta el mateix títol que el poemari. En aquest punt poso en relació els temes tractats en la primera part amb els de la segona part, i exposo les conclusions a les quals arribo, també en un sentit poètic.

  
 
3.  Qui homenatges i per què?
 
El llibre recull diversos poemes que homenatgen persones rellevants del món de la cultura. Apareixen a la primera part. Al poema Taula parlo d’Ovidi Montllor, perquè em sembla un referent de la recitació, de la posada en escena i, sobretot, del compromís ètic. En un altre moment parlo del catedràtic, poeta i filòsof Agustín García Calvo. Estic molt content d’haver assistit a la seva tertúlia política de l’Ateneo de Madrid, la qual cosa va representar una de les experiències més interessants de la meva vida.
 
Així mateix, faig un reconeixement a Vicent Andrés Estellés en el poema Record de Burjassot. Però també considero un homenatge totes les cites d’autors que apareixen al poemari, així com les reminiscències de poetes que m’agraden i que poden veure’s reflectides en els versos. I, per suposat, els poemes tracten temes que m’han inspirat persones més o menys anònimes que mereixen igualment un reconeixement.

 
  
4. Quins indrets visites i per quin motiu?
 
Al poemari van apareixent diferents llocs que en un moment o altre he visitat personalment.
 
Per descomptat hi és Barcelona, la ciutat on vaig néixer, però n’hi ha d’altres. Parlo de Madrid, que em sembla una ciutat molt interessant i plena de contrastos. També de Londres, de Sevilla i d’Andalusia, de diversos llocs del País Valencià, i de París. De fet, París té una especial rellevància en el llibre perquè el poema París, novembre de 2015, enllaça la primera i la segona part. És un poema que descriu la meva relació amb la ciutat i com vaig viure la nit dels atemptats, perquè aquella nit jo era a París.
 
D’altra banda, al llarg del poemari van apareixent indrets més o menys reals i més o menys fabulats que m’ajuden a construir els poemes. Un d’ells és Nashville. No hi he estat mai, potser algun dia.
 
 
 
 

Mots clau: Jordi Tena i Galindo, Últim record de lArcàdia