Entrevista

"Els joves no estan per romanços"

Xavier Gual

L'escriptor Xavier Gual és autor de diverses novel·les, tant de juvenils com d'adultes. Ara ha publicat "El gran baríton" i "Atrapats". En parlem.

1. Què és el gran baríton? És un homenatge a algú?
El gran baríton és una novel·la que parla de les gires americanes que va fer el meu avi a les dècades del cinquanta i seixanta. La primera va ser un èxit, però la segona i la tercera es van complicar molt per les situacions inestables d'alguns països com Cuba, Colòmbia o Argentina. Des que vaig recuperar les cartes que enviava a la meva àvia que vaig tenir claríssim que hi havia material per a una gran novel·la. I dic novel·la perquè he alternat elements biogràfics amb d'altres que podrien ser prou versemblants, però inventats per mi. Són anys d'espionatge i guerra freda. L'homenatge és clar que va per al meu avi, per les grans aventures i èxits que va viure a Amèrica, i també per a la meva àvia, que va haver de fer front a una llarga espera. Algunes gires van durar més d'un any i estava sola amb dos nens en la Barcelona de la postguerra. També és un homenatge a tot el món de la lírica, de l'òpera i la sarsuela que interpretava amb molt d'èxit el meu avi, Joan Gual, més conegut a Amèrica com "el cañón catalán". Si us agraden les històries d'aventures i viatges no us la podeu perdre.

2. I "Atrapats"?
Atrapats és una mena de continuació de La noia de la caravana, que està tenint molt d'èxit. Segueixo les passes de la protagonista a més d'un grup de personatges nous. Com el nom indica són set amics de l'institut que entren d'amagat aprofitant les vacances de Nadal. La idea és enregistrar un curtmetratge de terror aprofitant una llegenda urbana que circula per l'institut sobre la Santacruz, una noia que hauria quedat tancada a les antigues carboneres. Una excepcional nevada els deixarà aïllats a dins sense la possibilitat de poder demanar ajuda. Els fets també els obligarà a separar-se per grups, d'aquesta manera nosaltres com a lectors anirem completant un puzle d'informació que els personatges només tenen fragmentada. La pregunta és, el que els passa és fruit d'una broma o és paranormal. Total, que el títol de la novel·la vol ser premonitori de la lectura.

3. Què prefereixes, juvenil o adulta?
Em diverteixo amb les dues. Però no escric de la mateixa manera. Treballo molt l'estructura en les juvenils perquè els joves no estan per romanços, si no els enganxa o interessa una lectura de seguida, la deixen i se'n van a una altra, com ho fan amb les sèries o la música. En canvi les d'adults em permeten un ritme més pausat i puc madurar conceptes més exigents i desplegar més subtrames. Les d'adults m'obliguen a documentar-me molt i la recerca en sí mateixa ja és apassionant. Les juvenils m'agraden pel contacte que puc tenir fàcilment amb els lectors, i sé que sempre seran sincers. Els adults ja som més de quedar bé davant l'autor. Espero que tant amb unes com amb les altres el lector percebi les ganes d'agradar i d'oferir una bona història.