Entrevista

"El ball garanteix el necessari vincle humà"

Clàudia Viladrich

La poeta Clàudia Viladrich acaba de publicar "Un swing de punta a punta de l'oceà". En parlem.

1. Què hi podem trobar, en aquest llibre? 

En aquest llibre hi podem trobar vida. Vida en una època on sembla que des dels mass mèdia i governs s'hagi prohibit a les persones de llibertats fonamentals per mantenir una bona salut psicològica, quan més necessari ha estat fer-ho, oblidant que salut física i psíquica van de la mà. Representa una crítica a la gestió de la pandèmia per part dels governs, reclamant l'amor, l'afecte, la natura, l'art i l'expressió artística com a components necessaris per garantir la feliciitat i salut integral humana. Hi podem trobar també un homenatge al ball, al swing en concret i a la dansa en totes les seves modalitats, com a mitjà d'expressió que garanteix el necessari vincle humà, des de la llibertat, el somriure obert, l'alegria, l'afecte i l'amor. I, per últim, hi podem trobar una recerca als propis orígens, en un viatge que creua l'oceà per tornar a port amb la història complerta. Un viatge amb bitllet d'anada i tornada amb el balanceig de la creativitat de timó.

2. És poesia o narrativa?

Les dues coses, o més i tot. "Un swing de punta a punta de l'oceà. Co.co" (Edicions 96, desembre 2021), és una novel·la ja que hi trobem una història, per tant és narrativa, però a cada capítol s'hi inclouen poemes relacionats amb la història que s'explica. El lligam argumental dels versos i la prosa és sempre subjectiva pel lector. També hi ha capítols on s'expliquen històries paral·leles a la dels protagonistes, amb una clara intencionalitat reflexiva de valors de vida. Abans de donar per tancat el llibre vaig decidir fer un Preàmbul pel lector, vaig pensar que devia un aclariment. En aquest explico que el llibre que té entre mans és una novel·la, un assaig i un llibre de poesia. 

3. El títol és molt musical, per què? 

No he escrit mai cap llibre que no fos musical. I tampoc que el títol no contingui explícitament música. Bé sí, el primer, "Pel forat del pany" (El Carro del Sol, 2000), malgrat pel forat del pany s'hi posa la clau i la clau també és la clau de sol. La música sempre m'ha acompanyat a les diferents etapes de la meva vida i els meus llibres mai han deixat de ser, més o menys explícitament, autobiogràfics. Fa sis anys i mig el swing va entrar a la meva vida com un amor a primera vista i, sense pretendre-ho, s'ha convertit, acompanyat del blues, en una nota vital imprescindible en mi. Hi ha molts articles científics que expliquen que el bounce, és a dir, la motlla que es produeix al ballar lindy-hop, fa sagregar del nostre cervell tot un seguit de neurotransmissors com l'oxcitocina, la serotonina i la dopamina, que són els responsables del nostre benestar, felicitat, alegria i optimisme. El lindy-hop, és a dir, el ball que ballem amb la música swing, és un ball social, ballem en parella però no pas sempre amb la mateixa, durant una jam, és a dir, una ballada, podem acabar ballant amb vint-i-cinc parelles o més. Ballar amb persones fa crear lligams entre nosaltres, esdevenint una petita gran família. Per això el swing és molt més que un ball, perquè es creen vincles. I els vincles combinats amb l'expressió artística compartida són vida en majúscules. El granxador que acompanya la portada simbolitza el balanceig, del swing. Els músics que llegeixin la partitura de la portada hi trobaran una melodia amagada, acuradament escollida. La il·lustradora del llibre, l'amiga i hopper Thaïs Borri Bas, no ha dibuixat cap detall en va, amb el seu fidel i màgic pinzell, les notes de la partitutra de la portada no són només decaratives. Les il·lustracions del llibre són com els versos, acompanyen amb un altre llenguatge el fil argumental i el simbolisme de cada moment. Alhora, l'Albert Vallverdú, autor del pròleg, a part de ser també ballador és músic professional. Així doncs, el títol és musical i el llibre és música que es respira a cada mot. Ball des de la música i ball des del silenci. I, des d'aquest silenci, s'hi amaga un subtítol, musical i amb tres missatges amagats, que tan sols el lector més genuí podrà desxifrar. 

4. Com i on el presentes, i quan?

El llibre el vaig presentar just abans de Nadal a l'auditori de Calàbria, 66. Aquesta presetanció va ser molt especial, ja que es va acabar convertint en un espectacle inspirat en el llibre d'una qualitat ininmaginable al principi de la creació d'aquest. Gràcies a música, dansa i il·lustració professionals i a unes adaptacions escèniques fetes amb molta cura, l'espectador tan sols seure a la butaca s'oblida que es tracta d'un llibre i s'endinsa a una obra teatral complerta.  Aquest espectacle el vam repetir al gener al centre cívic de La Teixonera, enmarcat a la Setmana de l'Escriptura, i el proper dimarts 12 d'abril a les 19.30h a la preciosa sala d'actes de vitralls del Centre Cívic Can Deu, farem l'última funció, com a espectacle pre-Sant Jordi. És un espectacle multidisciplinari que combina el teatre, la música, la dansa i la poesia. El guió és de mi mateixa, autora del llibre, i compta amb adaptacions escèniques d'Albert Vallverdú. La música original de l'obra és d'Albert Vallverdú, interpretant composicions pròpies i adaptacions d'altres autors, amb piano, guitarra, melòdica i veu. A l'escena hi apareixen les il·lustracions projectades del llibre. L'espectacle l'interpretem Xavi Forcadell, Silvia Garcías, Hanna Dalda, Albert Vallverdú i jo mateixa. L'aformanet és limitat, cal reservar plaça al web del Can Déu: https://inscripcions.cccandeu.com/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=44&a=4169

Mots clau: Clàudia Viladrich