Gemma Gelabert Gonzalo

Nòmada en solitari

Busca,
sabent que no trobarà
el que espera.

Es mou silenciosa,
incapaç de remoure la sorra
per on es desplaça.

Regira racons i calaixos,
esperant la resposta
que trencarà misteris.

Sap que la solitud
sempre restarà amb ella
i serà esclava
d’una cadena sense escapatòria
que ella mateixa s’imposa.

Navega muda
per un camí sense pauses,
suspesa en espais aturats,
trencats pel dubte
de sentir-se sola.

Es desplaça, forastera,
viatgera per un món sense calma
que amb presses l’atrapa
desfent la certesa
de trobar-se on vol ser.


Nòmada en solitari
cavalcant per un sens fi de camins
amb la companyia de pensaments migratoris
que de tot la deslliuren
i en ella mateixa l’enclaven.

Clavada en un mar sense límits
d’on els peixos s’allunyen sens rastres.

Altres poemes de Gemma Gelabert Gonzalo

Per sempre

Estimada estrangera,

transparent en arribar,

pura.

D’ingràvida presència

que et feres observar,

mentre de la llunyania

t’amagaves.

Lligada al meu costat

emmudires els versos

i de silencis et vestires.

Muda.

Callaves absències

desviant la vista

dissimulant la creència.

Impertorbable.

Restares passiva,

desprotegida,

de tota càlida estima.

Immòbil.

Invàlida.

Forastera et tornares,

estrangera,

dels dies anteriors

en que em desconeixies.

Plorares certeses

que fins ara foren estranyes,

estrangeres

per tu.

(Conegudes per mi).

Restes ara, fràgil

en un tapís blanc

que protagonitzes.

Agonitzes

els crits que vas silenciar

quan calia exclamar

que la llibertat t’era robada.

Capturada.

Atrapada

t’ha immortalitzat.

Per sempre

com un forat enterrat.

Acabat per sempre.

(Dolorosament anhelada

flor estrangera estimada).

Vés al poema sencer

Anestesia'm

Desplaça’t, passivament.

Deixa que flueixi dins teu

com angula possessiva

que rebusca aliment.

Alimenta’m suaument

amb bogeria obsessiva

regirant-me la ment

de manera posseïda.

Atabala’m sense extrem,

sense límits ni moment

on aturar les teves urpes

de turment incontrolable.

No lamentis posseir-me.

Extingeix-me sens pauses.

Entre cel i firmament

retingudes per sempre.

En un mateix moment

alhora anestesiades

de plaer extasiades.

Excitament.

Vés al poema sencer

Liebe

Tots els somnis s’esborren
perduts en un viatge
que mai esdevingué real.

Intento oblidar-te,
fer-te petita o
desfer-te de la constància.

Més tu no abandones
de mi el teu record.
Et mantinc immòbil

i desitjosa.
Vés al poema sencer

La llum de la vida

La llum, eclipsant-nos d’enigmes,
ens transporta als infinits llunyans.
D’aquells d’on no voldríem desaparéixer,
on no hi manca l’aigua pel lluitador
ni la roja sang pel vençut.

La força infranquejable
que trenca els impossibles
encoratjant valents esperits.

Sempre, mentre ens quedi energia,
romandrà la lluita constant
dels qui seguim escoltant
els batecs de la vida.
I amb ella, sens pausa, viatgem.

Per la llum.
Per la vida.
Amb la lluita.
Vés al poema sencer
Més poemes