Si t’agrada la mar
no la vesteixis amb estèrils disfresses
ni amb maquillatges d’anunci de l’Oreal,
deixa-la ressonar tal com balli, al natural.
Si t’agrada la mar
no li demanis menys remor d’aigua
si agitada s’aixeca a l’albada,
ni mar de capa si bonança d’onades.
Si t’agrada la mar
no li demanis més tons de blau marí,
mira de conèixer el terra que n’amaga sota els peus,
no l'intentis canviar la textura ni la forma.
Si t’agrada la mar
observa l’espontània lleugeresa
de la seva tremolor,
i les seves suggerides corbes
quan fa vent.
Si t’agrada la mar
que no t'importi si brava o si daurada:
simplement acaricia-li la cara i la figura
prova de palpar-la en la seva senzilla complexitat.
Si t’agrada la mar
i la deixes ser com és
ella mateixa, per sí sola,
et descobrirà qui és.
Si t’agrada la mar,
no la vulguis mai fer teva
no la vulguis dur a cap port:
si de debó t’estimes la mar
Ella, de nit, et vindrà a buscar,
serena i arrissada,
per acompanyar-te a alta mar.
