Marta Pérez i Sierra

He vist la vida dormir

He vist la vida dormir,
plàcida, a les teves parpelles;
caminar la mort, silent,
per la teva pell blanca,
i he sentit bategar la teva
voluntat, acompanyada,
en tots els minuts nuats,
esterilitzats, entubats,
guanyats. Estaves tan bella,
en perill, en travessa, nua
i en travessa, gota a gota,
en travessa, entre llençols,
mitjons i bambes rosa,
dolça Alba,
que eixires a poc a poc
de l’incomprensible son
que arraulida, vencies.
Quina ventura fer núvols
de paper pel cel del teu despertar.
Escriure dies en quadrícula
pel collaret d'hores en planta,
amics, germans i amor,
sospir de tornada i per fi,
de nou, el carrer i el sol;
el mar al fons, casa teva,
com una barca sense veles,
amarrada a la platja, que t’espera,

Dies d’algues
i sorra i petxines buides,

havien embrutit el terra.

Alba, doble aniversari,

aquest desembre esplèndid,

sóc tan feliç de tenir-te

d’agafar-te la mà

i que, com sempre,

des dels silencis

que ens uneixen,

em reconeguis, amiga.

Altres poemes de Marta Pérez i Sierra

El cabell rull

El cabell rull del menut trapella. Tot
ho gira i capgira perquè li vol saber
l'ànima a cada cosa. Tant si com no.
Els seus peuets perfectes que petoneges
quan el banyes. L'alegria del mugró
quan ell el prem. Els nens fent tabola
al parc. Soroll de sabates menudes.
Escalfor de mans inexpertes a raig.
Sense discriminació.

La joia segura d'abraçar-lo quan
manlleva el meu llit com a prt dels
seus somnis.
Vés al poema sencer

La tassa de cafè

La tassa de cafè de bon matí. Una
boca oberta al nou dia que respira.
La cullereta que pren un clop i et
desperta. La cigarreta que no faràs.
Aquell noi amb camisa i corbata que
has oblidat. La platja que sempre
ansies.
 
Vés al poema sencer

Garnatxa negra

                                   (1r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

Els peus creuats també esperen.
La bossa sobre la falda.
En una carta, em tornes les claus.
Tots els mots han fugit.
La signatura. Il·legible. Dia a dia.
Guanyar una altra mena de tinta.
La plego i la desplego. L’ensobro.
Potser s’esmicolarà en els llavis del delit,
en la cintura de les vinyes.
Una copa de vi desafinat.
Impacient el fruit, amarg i dolç.
La brusa blanca oberta a la nit
d’una cala cenyida de pins.
La bossa sobre la falda.
Els peus creuats també esperen.
 
Vés al poema sencer

Syrah

   (1r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

 
Un vi amb nom de poesia.
Amb tocs de canyella i nou.
Unes passes de final de juny.
La traïdoria −sense témer res−
esbatanada.
Pertany a la tristesa aquest vers
blau marí de tinta.
Dissortada. D’amoníac.
Un abisme.
 
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Marta Pérez i Sierra

  • Marta Pérez i Sierra

    Fadalida

Més articles