Sònia Moll

Aniversari

Avui, aniversari del dolor.

Destapo, doncs, una altra ampolla negra
i torno a encendre les espelmes còmplices.

És l’hora de l’enyor estèril, l’hora
de plorar els esquelets d’aquelles naus
que mai no es van cremar i que van deixar-nos
les estelles podrides
clavades al pulmó.

Enterrades en un pastís de cendres,
les espelmes esperen que les bufi
amb un poc menys d’agror que l’any passat.

Avui, però, sóc jo qui els fa l’ullet,
i les convido a beure vi calent
i a emborratxar-nos:

l’aniversari era ahir,
            i no vaig recordar-me’n.

 

Altres poemes de Sònia Moll

Non si male nunc

És el moment d’empenyorar tendreses,
d’aplegar les engrunes de la taula
abans de voleiar les estovalles.
Al rebost,
només hi ha llet en pols, i rosegons
de pa que un dia foren flonjos,
i el cafè t’aigualeix els matins
entelats de tristesa.
 
La hivernada inclement
no durarà per sempre:
se l’endurà el mateix que va portar-la,
un déu capriciós i sense feina,
i tu, que hauràs après
(o hauràs conclòs), et miraràs la calma
amb ulls desconfiats (prudents i savis)
i provaràs de no somriure gaire,
de no assaborir gaire,
de no rumiar gaire,
només per si de cas,
per si torna el moment
de tancar la tendresa amb pany i clau
i empenyorar-la.
Vés al poema sencer

Furt

Plouen vidres

als carrerons de l’ànima.

M’amago entre les ombres

i espio els vianants.

 Assaltaré el primer que tingui llum

i li prendré el somriure.
Vés al poema sencer

Ira

Només per avui em permetré odiar-te.
Engrunaré el desig de fer-te mal,
en posaré les molles al morter
i esperaré que la veïna esclati
la forquilla en el plat a l’hora de la truita
per ofegar el batec d’aquesta ira.

Avui dormirem bé,
el meu fantasma i jo.

Vés al poema sencer

Respirem-nos

Fins al punt on se'ns perdin els límits.
On ja no es distingeixi la teva llum,
la meva incertesa.

Allunya't una mica,
després.
I respirem-nos.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Sònia Moll

Més articles