Respirem-nos
Fins al punt on se'ns perdin els límits.On ja no es distingeixi la teva llum,
la meva incertesa.
Allunya't una mica,
després.
I respirem-nos.
Barcelonina (1974) i filòloga, he fet de correctora, editora, traductora i professora. He publicat a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), en tres plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l'antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven 2011).
Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el meu primer llibre de poemes, vaig rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. Des d'abril de 2008 escric un bloc: http://lavidatevidapropia.blogspot.com .
Només per avui em permetré odiar-te.
Engrunaré el desig de fer-te mal,
en posaré les molles al morter
i esperaré que la veïna esclati
la forquilla en el plat a l’hora de la truita
per ofegar el batec d’aquesta ira.
Avui dormirem bé,
el meu fantasma i jo.
em veig tota en els teus ulls.
Tota jo. El meu somriure d'avui, lleganyós, agraït,
de son recuperada després de tantes nits dormint massa poc.
La meva emoció sobtada quan recordo el somni
que acabo de deixar entre els llençols i tu m'aculls i m'escoltes.
Tota jo. La tristesa de la mare, el neguit quan no em surten les paraules
i dubto de tot i no puc escriure.
La manera massa brusca que tinc de vegades de posar límits.
Em veig tota en els teus ulls. Tota jo. La meva alegria de dins,
les ganes de ballar quan escolto la cançó que parla de bicicletes
i penso l'illa i els camins que encara em queden per recórrer.
Els ulls que em brillen quan estic amb persones que estimo tal com són
i que sento que m'acullen i m'arrisco i m'esplaio i parlo d'aquella manera tan meva, tan de dins. Em veig tota en els teu ulls.
Sense filtres, sense barreres. Tota jo.
Sònia Moll
Sònia Moll
Sònia Moll
Sònia Moll