Jordi Roig

Ofec

(poema premiat als Premis Poemestiu La Vinyeta 2015)

Prega en silenci, el raïm,

no s’acostuma al fred de l’infern,

i es pinta el nas vermell

i les galtes amb cicatrius de pluja.

Es baralla per l’honor de la vinya

amb les extremitats rendides

i l’ombra fent ombra a la llum.


Es torna blanc.

Es torna negre.

Es torna un glop de vida.

Han empatat els colors.


Aboco els llavis

com ganivets àvids de sang

i rosego la terra

amb la sola de l’ànima descalça,

m’empasso pedres i entrebancs

a la salut dels profetes;

despullat esperant la tramuntana.


Tinc un amic.

Tinc una amiga.

I tinc un got de vi sobre els llençols.

Han empatat els sentits.


Que alci la copa

qui estigui lliure de pecat.

Altres poemes de Jordi Roig

Foraster

Al menjador
hi ha una frontera esquerdada
i una rajola
que no puc traspassar.

Ara com ara,
no tinc cap intenció
de renovar-me el passaport.
Vés al poema sencer

Treva

He arribat a la conclusió 
que és millor tenir les portes obertes.
I no ho entec,
tothora he procurat guardar el fusell
amb pany i clau
i estalviar-me explicacions.

Tanmateix, crec
que tu, això, ja ho sabies. 
Vés al poema sencer

Encenc

Encenc el llum
sota l'atenta mirada de la nit.
Desenganxo els somnis d'un en un
entre gestos obscens i badalls d'escepticisme.

No faig el llit.
Observo la coreografia
de les arrugues mortes dels llençols,
tiro la tovallola al quadrilàter.

El terra és fred
com una làpida que no es desperta.
Té la pell estirada d'un desembre
i jo uns peus tan petits que encara juguen.

Sóc al mirall.
Aprofito l'escletxa de les mans
per rentar-me el xiclet de les pestanyes
i encongir el rellotge que em fotrà morir.
Vés al poema sencer
Més poemes