Daniel Ruiz-Trillo

La gràcia del teu gest

No et comunicaves, però la gràcia
del teu gest fred i dolç
ho deia tot, sense paraules i amb mil
silencis de neu.

La xocolata calenta que tu preparaves
era una rutina invariable
que t'atreia cap a tu mateixa,
en un viatge infinit de melodies interiors
que t'allunyaven de la gent.

El teu univers, més enllà de l'aigua
que queia i de la tarda que passava,
era un cel tan melancòlic i roig
com els préssecs del mercat
del Carrer Major.

Aquells freds grisos d'hivern
et feien perdre l'interès
per la realitat i t'aferraves
a la cortina, groga i bruta,
mentre el teu esguard romania perdut
en el bastó de l'avi del carreró,
amb aquell gest tan fràgil
com els teus ulls, impassibles
i impossibles.




 

Altres poemes de Daniel Ruiz-Trillo

Apunta bé

Quan et llencis a l'aigua
apunta bé recordo que em deia la tieta
allà al Solsonès, mentre una cançó
de Mishima s'escola per la galeria
deixant enrere el perfum dels teus cabells
de vainilla. Era un dilluns i et vas posar les ulleres noves.
L'endemà, vam sopar al Leccabaffi.
Vés al poema sencer

Tendresa

Fiquem els peus a la piscina
del Vanilla Sky. Devorem el dinar
de Kawasan Falls. Voltem pel mercat
de la fruita de Moal Boal. Llegim Màrius Serra
al pati de na Magdalena. Fem un pícnic a la
pineda al costat dels teus nebots i, al vespre
i estirats al sofà, cerquem a internet
la paraula tendresa.
Vés al poema sencer

Entre classe i classe

Entre classe i classe
ni prenc cafè ni Sugus blaus,
només penso en tu
i em venen al cap les
delicioses paraules
de l'Arturo Fuentes
i la melodia llunyana
d'una cançó de Txarango
i et sento a prop,
com el subratllador groc
que aviat prohibiran
a totes les aules.
Vés al poema sencer

Avui passejaré

Avui passejaré per la Rambla dels teus ulls,
miraré el cel de la teva mirada
i el bosc dels teus cabells.

Avui llegiré les línies del teu pijama,
el drac serà l'elefant blau
i les línies del metro seran les del jersei.

Avui hi haurà dues roses,
una a cada galta teva,
i sortirem al carrer imaginari.

Avui passejaré pel ort
de les teves freses, les dels
vaixells que arriben i les
de les naus que salpen.

Avui lluitaré per tu,
amb l'espasa del somriure
que dibuixem junts a la cara.

Avui serem llegenda,
creixerem junts i viurem el dia,
avui seràs una flor i t'ho regalarem
tot i més.

Avui no hi haurà cap princesa,
perquè junts construirem
la república de l'amor.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Daniel Ruiz-Trillo

Més articles