Daniel Ruiz-Trillo

Noia de vidre

Contra la violència de gèneres
Noia de vidre, et dono permís
per aturar el tic-tac del rellotge,
per buscar l'amor lliure
i per llençar els miralls trencats
i la ferralla del mercat.

Sé que estàs tipa de tant dolor,
per això et dono permís
per trencar l'anarquia
dels codis genètics
i els punyals del silenci.

Et dono permís
per mirar per la finestra
i respirar una alenada d'aire nou,
i diferent, rere les flors.

Et dono permís per llevar l'àncora
i navegar pels mars
de l'esperança.

Donem-nos permís
per emborratxar-nos
amb una copa de llàgrima
de cava,
amb passes fortes i segures.

Escopim sobre
els escurçons maleïts
i s'obrirà la porta,
i la tendresa tornarà.

Altres poemes de Daniel Ruiz-Trillo

Apunta bé

Quan et llencis a l'aigua
apunta bé recordo que em deia la tieta
allà al Solsonès, mentre una cançó
de Mishima s'escola per la galeria
deixant enrere el perfum dels teus cabells
de vainilla. Era un dilluns i et vas posar les ulleres noves.
L'endemà, vam sopar al Leccabaffi.
Vés al poema sencer

Tendresa

Fiquem els peus a la piscina
del Vanilla Sky. Devorem el dinar
de Kawasan Falls. Voltem pel mercat
de la fruita de Moal Boal. Llegim Màrius Serra
al pati de na Magdalena. Fem un pícnic a la
pineda al costat dels teus nebots i, al vespre
i estirats al sofà, cerquem a internet
la paraula tendresa.
Vés al poema sencer

Entre classe i classe

Entre classe i classe
ni prenc cafè ni Sugus blaus,
només penso en tu
i em venen al cap les
delicioses paraules
de l'Arturo Fuentes
i la melodia llunyana
d'una cançó de Txarango
i et sento a prop,
com el subratllador groc
que aviat prohibiran
a totes les aules.
Vés al poema sencer

Avui passejaré

Avui passejaré per la Rambla dels teus ulls,
miraré el cel de la teva mirada
i el bosc dels teus cabells.

Avui llegiré les línies del teu pijama,
el drac serà l'elefant blau
i les línies del metro seran les del jersei.

Avui hi haurà dues roses,
una a cada galta teva,
i sortirem al carrer imaginari.

Avui passejaré pel ort
de les teves freses, les dels
vaixells que arriben i les
de les naus que salpen.

Avui lluitaré per tu,
amb l'espasa del somriure
que dibuixem junts a la cara.

Avui serem llegenda,
creixerem junts i viurem el dia,
avui seràs una flor i t'ho regalarem
tot i més.

Avui no hi haurà cap princesa,
perquè junts construirem
la república de l'amor.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Daniel Ruiz-Trillo

Més articles