Jordi Roig

Encenc

Encenc el llum
sota l'atenta mirada de la nit.
Desenganxo els somnis d'un en un
entre gestos obscens i badalls d'escepticisme.

No faig el llit.
Observo la coreografia
de les arrugues mortes dels llençols,
tiro la tovallola al quadrilàter.

El terra és fred
com una làpida que no es desperta.
Té la pell estirada d'un desembre
i jo uns peus tan petits que encara juguen.

Sóc al mirall.
Aprofito l'escletxa de les mans
per rentar-me el xiclet de les pestanyes
i encongir el rellotge que em fotrà morir.

Altres poemes de Jordi Roig

Foraster

Al menjador
hi ha una frontera esquerdada
i una rajola
que no puc traspassar.

Ara com ara,
no tinc cap intenció
de renovar-me el passaport.
Vés al poema sencer

Treva

He arribat a la conclusió 
que és millor tenir les portes obertes.
I no ho entec,
tothora he procurat guardar el fusell
amb pany i clau
i estalviar-me explicacions.

Tanmateix, crec
que tu, això, ja ho sabies. 
Vés al poema sencer

Misèria

Calo foc a la misèria
mort endins.
El vent despentina les cendres, 
però les abelles no desapareixen.

Convida'm a la lluna,
enganxa'm els llavis
com un imant a la nevera,
deixa'm tres minuts més
perquè em pugui pintar
el cor de blanc.

Sovint m'entrebanco
amb els meus somnis
i repeteixo les boires.

L'aire es calca de vergonya
al meu voltant
i ressegueix les cantonades
de totes les estacions buides.

Tot per no haver-te tingut a temps.
Vés al poema sencer
Més poemes