Gabriel Maria Pérez

Ahir, avui

Ahir, quan em vaig llevar,
em va semblar haver dormit amb tu,
perquè sentia la teva fragància
apoderar-se dels meus calfreds
i això suposà energia refrescant,
malgrat que amb el pas de les hores,
em vaig adonar que no ho havíem fet pas.
 
Aleshores em vaig prometre
que la nit següent no podia ser igual,
necessitava la brega amb tu,
acaronar-te sense pausa, sense defalliment,
tota la nit recargolats, abraçats a la humitat,
amb esquitxos de gemecs desdibuixats a les parets:
un retruny de plaer paradisíac i abstret.
 
 
Avui, quan m’he llevat
ha estat com una alenada d’aire nou,
perquè tenia impregnada la teva fragància
per entre els meus calfreds esmicolats 
i això ha suposat energia refrescant
que m’ha donat un dia plàcid i relaxat
per adonar-me que no puc deixar-te d’estimar.

Altres poemes de Gabriel Maria Pérez

Diamant

Si l'Àgatha bo somriu
jo tampoc no ho faig
i tot el que m'envolta es torna gris,
closca de cargol al fons del mar.

Si la meva nena no està bé
jo tampoc no vaig bé...
El son es desvetlla...
Les hores, elèctriques ones...

Ajagut al seu costat,
em mira amb aquells ulls grans,
joguineja amb les culleretes
i sembla donar-me les gràcies 
per ser prop d'ella.

No m'allunyaré, diamant meu,
no m'allunyaré.

Sempre fidel a tu,
fins allà on pugui arribar.

 
Vés al poema sencer

En els teus ulls

En els teus preciosos ulls foscos
esquinçats per la llum intensa del matí,
em va semblar veure
dues llunes d'atzabeja envoltades de neu pura,
com l'aura que cobreix el setí
els dies que de la tardor convergeixen al blanchivern.

Ulls delicats, teramyines de seda,
neta i delicada peça aigualida
amb llagrimetes de tendresa.

És la teva mirada
hiverns de silencis permanents,
estius de silencis cadenciosos,
com somnis solcant cels misteriosos,
com miralls d'una ànima sempre silent.  
Vés al poema sencer

Quatre mil dos-cents petons

Quatre mil dos-cents petons
et donaré suaument,
sense estalviar regalims tendres
per tota la teva pell,
porus a porus.

I em recordaràs durant algunes nits,
com si t'hagués transitat un corrent altern
de molts amperes...,
però de sigil·losa intensitat.

Quatre mil dos-cents petons
plens d'argent i mel;
tots per a tu, sense pausa ni defalliment.

 
Vés al poema sencer

Caminar blau

Em podria donar igual
que aquesta tardor fos primavera
o, el cru hivern,
un estiu calorós i xafogós,
mentre pogués cercar, 
a través del vidre ben polit,
les petjades del teu caminar blau
per les voreres de la imaginació. 
 
Creu-t'ho,
que encara puc creure
que arribaràs a dir-me
com et sents de fidel als silencis
i fidel al més inhòspit del teu món,
així com,
quina mena d'amor pots sentir cap a mi,
malgrat que amb el teu somriure
et delates
i amb la teva mirada
cobreixes tota escletxa.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Gabriel Maria Pérez

Més articles