Montse Pellicer

Sense pensar

sense pensar
trenques cada un dels meus miralls
i poc a poc tot és un miratge,
la sensualitat dona pas a una necessitat salvatge
l’amor seu en el racó de pensar
i l’espera destrueix cada sentiment
assecant l’ànima
fins que cau com una fulla vella per estripar-se
sense pensar
colpeges el meu cos i la meva ment
desgavellant les emocions
que retirades dins d’un bagul
esperen ser retrobades
sense pensar, sempre sense pensar

Altres poemes de Montse Pellicer

Simpatitzo

simpatitzo i no sintonitzo
amb el volum dels fets
em fereixen els gests tristos
tal vegada sóc una representació de mi mateixa?
dóna'm un pinzell i em dibuixaré de nou
Vés al poema sencer

Confonc els mots

confonc els mots
em dupliquen les esperances
potser camino sense saber a on
ara mateix no tinc destí
em cauen les engrunes
i se'm reprodueixen els esvorancs
els dies em violen la pau
i atzarosa de mi camino
és la filigrana d'una nit sense acabar
però de retruc neix un sol
que em desvetlla
deuen ser les demandes del cor
que m'aturen per mirar-me
Vés al poema sencer

Agafo impuls

Agafo impuls per estimar

com si fos una alenada d’aire fresc

amb la sensació de que puc volar i ser lliure

-no és cert amor, que sóc espurna de llum

quan entro a casa teva?-

-sóc jo ’arribada d’una nova primavera ?-

-o sóc la porta a la gelabror d’un hivern perpetu?-

a casa meva els hiverns són massa llargs

però els estius em vesteixen de blanc i m’ensabonen de sal

escalfant les meves estances

Vés al poema sencer

Paraules d'escarlata

Pot ser que traci un cercle
entre el món i jo
per saber on sóc i tornar-me a perdre.
Potser les princeses no han existit mai
I jo tinc ànima de conte,
d' aquell conte mai contat,
esperaré que algú escrigui de mi
i de tot.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Montse Pellicer

  • Montse Pellicer

    Seducció

Més articles