Quim Ponsa

Present d'indicatiu

Sóc.
Vaja, crec que sóc,
de fet ahir pensava que era,
i aquest matí en llevar-me, era.
Ara, de fet, cada minut que passa,
penso que no sóc tant, ni sóc tan poc,
però, què carai!, en el fons sé que sóc,
encara que molts no vulguin que sigui,
i intentin que deixi de ser el que sóc.
Però jo, tossudament sóc.

L'únic problema és que, malgrat ser,
no sé què sóc.

Altres poemes de Quim Ponsa

Vots

No blanquegis. Tu ets hereu d’allò.
Ets hereu dels qui van tancar en camps d’extermini
jueus, homosexuals, rojos, innocents. Ets còmplice.
Ets hereu i còmplice de cada tortura i maltractament.
No t’amaguis sota cap bandera, ni idea fastigosa,
sota cap lema, ni cap pancarta ni cap color patriòtic,
ets simplement part d’aquella tragèdia miserable.
Un paper, simplement un paper, un vot en una urna,
i t’has convertit en una bèstia inhumana i tragicòmica.
Simplement formes part d’aquella merda feixista,
d’aquella intolerància, de tots i cada un dels crims,
de totes i cada una d’aquelles morts. Ets part de tot això
i de res et servirà tapar-te les vergonyes amb àligues,
amb fletxes, amb sigles, amb arguments d’unitat.
Simplement ets merda, com ells, ni més ni menys.
I quan et miris al mirall cada matí, hi veuràs reflectits
aquells pijames balders, i els ossos escadussers que amaguen.
Veuràs, si et queda un gram de dignitat, que t’aprimes,
que la gana et supera, que la por terrible et supera,
i no sabràs per què, i serà el teu karma beneit i justicier.
Ets part indissoluble d’aquella tragèdia, d’aquella ignomínia,
i el pitjor és que te’n sentiràs ben orgullós....
Potser tu mai mataràs ningú, però has posat en un altar
aquelles besties que maten i executen cada dia
llibertats, consciències, fes, i vides, sobretot vides...

Vés al poema sencer

Nua

Tant sols una cadira en la platja buida.
Una cadira blava arran d’onades
i ella completament nua i estassada.
Amb els braços oberts, els pits nus,
les cames obertes entomant l’oratge,
nua, completament nua a mercè del mar.
Sentia la pell eriçada i com el sol càlid
la prenia en un coit endolcit i tendre.
Sentia com el mar s’apoderava del seu ser,
com la salabror li penetrava cada porus,
mentre esperava pacientment i excitada
que el Déu Neptú la prengués sobre la sorra.

Vés al poema sencer

Com la mare que em va parir

Avui, la tendresa m’ha tocat l’esperit.
M’he alçat femeninament rebel, com sempre
i m’he transformat en aroma de gessamí,
o en flor silvestre, plantada entre esbarzers.
M’he calçat les botes de trepitjar fort
i he sortit als carrers, avui liles i violacis.
He alçat el puny per la mare, les germanes,
les amigues, les companyes i els amics,
per les lesbianes, homosexuals i els hetereos,
per tothom que te per bandera la dignitat.
Avui, com cada dia, et reivindico.
Avui com cada dia et vull lliure.
Avui, com cada dia et vull segura,
riallera, feliç, esperançada. Antifeixista.
Et vull tant brutalment dona
com la mare que em va parir.
Vés al poema sencer

Renaixença

Tinc tantes coses a agrair
que no se per on començar.
Vull agraït cada cançó 
cantada al vent, per cada puny,
per cada carícia i cada bes,
per cada agraïment cert, 
per cada orgasme regalat,
per cada orgasme robat,
per cada deixar-me anar, 
per cada crit revolucionari, 
per cada colze amb colze 
per cada carrer desbordat,
per cada mot de la mare, 
per cada gest del pare, 
per cada segon, minut , hora
amb les germanes i fills.
Vull agrair cada dia de tramuntana,
i també els dies odiosos de pluja,
cada boira gebradora i cada sol,
cada lluna plena i cada estrella,.
Agraeixo cada gol del Barça,
cada diumenge a l’Europa,
el meu dia del Sadar.
L’emoció de cada viatge a Euskalherria
i cada txuleton regat amb txakoli.
Cada dia de feina, amb companys estranys,
cada dia de feina amb amigues i amics,
cada llàgrima vessada, cada rialla,
cada somriure robat o produït,
cada poesia escrita i recitada,
cada poesia escoltada o memoritzada,
cada vetllada passada entre amics,
totes i cada una de les hores felices,
els caps d’any, els nadals, les pasques.
Tots i cada un dels amics trobats,
tots i cada un dels amics perduts,
els oblidats, també els enterrats.
Totes i cada una de les emocions
que m’han fet viure, riure, creure,
estimar, odiar, començar, acabar,
recomençar i tornar a acabar.
Gràcies per tot.
Sembla un comiat i només es
una nova renaixença...
Vés al poema sencer
Més poemes