Daniel Ruiz-Trillo

Avui passejaré

Avui passejaré per la Rambla dels teus ulls,
miraré el cel de la teva mirada
i el bosc dels teus cabells.

Avui llegiré les línies del teu pijama,
el drac serà l'elefant blau
i les línies del metro seran les del jersei.

Avui hi haurà dues roses,
una a cada galta teva,
i sortirem al carrer imaginari.

Avui passejaré pel ort
de les teves freses, les dels
vaixells que arriben i les
de les naus que salpen.

Avui lluitaré per tu,
amb l'espasa del somriure
que dibuixem junts a la cara.

Avui serem llegenda,
creixerem junts i viurem el dia,
avui seràs una flor i t'ho regalarem
tot i més.

Avui no hi haurà cap princesa,
perquè junts construirem
la república de l'amor.

Altres poemes de Daniel Ruiz-Trillo

Entre classe i classe

Entre classe i classe
ni prenccafè ni Sugus blaus,
només penso en tu
i em venen al cap les
delicioses paraules
de l'Arturo Fuentes
i la melodia llunyana
d'una cançó de Txarango
i et sento a prop,
com el subratllador groc
que aviat prohibiran
a totes les aules.
Vés al poema sencer

Llavors

Llavors devia tenia dotze anys,
un dia i set mesos quan
el futur era una porteria
de futbol i el món
acabava el 28 baixos
del carrer de l'Alzina,
on fèiem la innocentada
de trucar i arrencar a córrer.
Llavors, no m'imaginava
ni el gust dels teus llavis
ni el color dels teus ulls,
i l'única música que coneixia
era la de Duncan Dhu.
Vés al poema sencer

L'Àgatha al sofà

No puc dormir,
no puc descansar,
no puc pensar,
tot el meu univers és l'Àgatha al sofà.

No puc estudiar,
no puc fer deures,
no em concentro,
només veig l'Àgatha al sofà.


Cada mos és un follet,
cada torrada és un tros de bosc,
cada tall de pernil és un tros de vida,
cada pam de taula és un món per descobrir.

Miro endavant i veig un home amb un gran cor,
miro a la dreta i veig un mestre dels endollables,
miro a l'esquerra i veig el meu amor
i, més a l'esquerra encara,
l'Àgatha al sofà.
Vés al poema sencer

Cada instant

No m'he perdut mai
pels passadissos d'aquest tètric hospital,
ni intentant desxifrar la pantalla
que parla del cor de la teva mare.

No m'he perdut mai a les grades del Camp Nou,
ni Rambla avall una càlida tarda de Sant Jordi,
ni tan sols entre les paradetes de llibres.

No m'he perdut mai al laberint d'Horta,
ni a la fageda d'en Jordà,
ni a les muntanyes del Canigó.

No m'he perdut mai
a les ones de la mar
en una cala de Mallorca,
ni a les carreteretes del Delta de l'Ebre,
ni pujant a peu a Montserrat.

Només m'he perdut 
en els teus ulls,
cada dia i cada instant.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Daniel Ruiz-Trillo

Més articles