Gabriel Maria Pérez
esquinçats per la llum intensa del matí,
em va semblar veure
dues llunes d'atzabeja envoltades de neu pura,
com l'aura que cobreix el setí
els dies que de la tardor convergeixen al blanchivern.
Ulls delicats, teramyines de seda,
neta i delicada peça aigualida
amb llagrimetes de tendresa.
És la teva mirada
hiverns de silencis permanents,
estius de silencis cadenciosos,
com somnis solcant cels misteriosos,
com miralls d'una ànima sempre silent.
En els teus ulls
En els teus preciosos ulls foscosesquinçats per la llum intensa del matí,
em va semblar veure
dues llunes d'atzabeja envoltades de neu pura,
com l'aura que cobreix el setí
els dies que de la tardor convergeixen al blanchivern.
Ulls delicats, teramyines de seda,
neta i delicada peça aigualida
amb llagrimetes de tendresa.
És la teva mirada
hiverns de silencis permanents,
estius de silencis cadenciosos,
com somnis solcant cels misteriosos,
com miralls d'una ànima sempre silent.