Marina Antúnez
t’espio de nit com una pantera
sento el rugit del tigre que s’esvera
quan ens torna a atrapar la nit.
El teu cos liana del meu com salvatge
el teu pit és nu, vell i desitjable
el meu és viu quan nu també t’encalça
i junts creiem que ens hem sentit.
De nit m’he despertat i compto els passos
del llit al menjador en compto fins a vint,
darrere meu sento el tic del rellotge
a la paret, batega el cor.
El cor de casa teva
A prop de la finestra de fronterat’espio de nit com una pantera
sento el rugit del tigre que s’esvera
quan ens torna a atrapar la nit.
El teu cos liana del meu com salvatge
el teu pit és nu, vell i desitjable
el meu és viu quan nu també t’encalça
i junts creiem que ens hem sentit.
De nit m’he despertat i compto els passos
del llit al menjador en compto fins a vint,
darrere meu sento el tic del rellotge
a la paret, batega el cor.