Altres poemes de Marina Antúnez

L'últim vol

Discretament s’envola, discretament se’n va
a voltes oreneta, a voltes un pinsà
l’emigrant que no té terra
on les ales reposar
de la dissortada pena
de l’adéu i del demà. 
 
Vés al poema sencer

Des-filant

Les hores passen, tan lentes ara
i surto a fora i camino sense rumb
desfent passes com cosint-les
d’un pedaç tan esquinçat
que no sé si sabré guarir-lo. 

Vés al poema sencer

Dolça vida

 
He escapçat de pluja els núvols
i m’he menjat el cotó fluix
i del sucre en tinc tacada
la faldilla i l’entrecuix.
 
Vés al poema sencer

127

Sense afany de més torno a acostar-me

Secretament faig una i deu passes més,

sento el crepitar de les sabates

i ja no veig res de res, s’ha fet de nit.

 

Escales amunt amb poca traça

fins que toco el timbre i ja no faig res,

la porta s’obre amb olor de caldo

d’escudella acabada que sempre hi és.

 

Té nom compost i quan em veu m’abraça

les paraules queden foses en un bes,

un brindis nou sense allargar-nos massa

perquè de nostres cossos tenim fam i set.

 

Quan el sol surt darrere les branques

salto del llit amb el que porto posat,

sense afany de més desfaig les passes

avui les ha comptat, en són 127. 


 
Vés al poema sencer
Més poemes