Eudald Puig

III

Em submergeixo en la claror feliç
de la teva rialla de l'estiu passat,
i espero que apareguis d'imprevist,
viva com eres, passejant pel pati;
però sé que només somio ombres,
que un estigma cruel ens va trair tots dos,
que en aquestes tardes assolellades
creixes com una boira en el meu cor,
malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.

Altres poemes de Eudald Puig

Fe

El rellotge penja del mur.

 

El temps ja té un bell altar i una corda
precisa.

Tots els vells es van agenollant
i remenen terra amb les mans;
cerquen l'antiga nissaga dels redemptors.
Un d'ells n'acoltella un altre per pietat.

Són plens de fe.

 

Les noies han portat flors d'espadella
i l'alt pinacle d'atzavara,
quan floreix davant la carrossa mortuòria.

 

Quan tots els presents resen, ebris,
les benaurances i el rosari,
els cancerosos solen mori dolçament.

 

S'il.lumina el rellotge al vespre.
Tot es perd dintre la plàcida nit.
Vés al poema sencer
Més poemes