Jaume Pont

L'ocell negre

Parpellegen
encara
els plecs marcits de l'aire.
Un immens ocell
en silenci aixeca el vol,
amb el bec encès
i les ales esquinçades.
Porta als ulls clivellats
el mill i el guspireig
on tristament aguaita
la fam de tots els dies
encara per venir.
Al lluny
brilla una almosta
encabida a l'infinit.
Supuren
les mamelles de l'atzur.

Altres poemes de Jaume Pont

El foll

Tremola a l'esbarzer la veu amarga
de la garsa
Res més que el somni immutable o l'urc d'una vida
amb l'or espars als peus del viaducte.
El foll és mort.
Vola l'ànima amb l'erm acord dels estornells.

 
Vés al poema sencer
Més poemes