Josepmiquel Servià

Jerarca de la llum

Jerarca de la llum,

príncep de les onades,

cos d’or, ulls de rebel,

perfum de llessamí,

vine a encendre el meu cos

amb el foc del teu sexe!

Clou totes les finestres

i besa’m a desdir.

perquè, aquesta nit, saps?,

un gran vaixell de plata

solcarà els mars del somni

i ens marcarà el destí:

tu em premiaràs el goig

d’haver-te fet més lliure,

jo aspiraré la teva

sentor de déu antic.

Plegats travessarem

els mil colors de l’alba.

Jo, enamorat del somni;

tu, enamorat de mi.

Altres poemes de Josepmiquel Servià

Sísif

Fem i desfem el nostre ordit d’amor

en un vaivé de mel i de vinagre.

Ara vivim l’ardència i el fervor;

adés, l’oblit o el penjament més agre.

 

Jo et dic dement i tu, a mi, bastard,

i ambdós alcem mil copes de tempesta.

De sobte em claves, verinós, l’esguard.

Després, somrius, i tot torna a ser festa.

 

Què en farem, àngel meu, d’aquest tresor,

pedra de Sísif que cau i és enaltida?

És que no val més ell que no el fals or

 

de tants afectes buits i sense vida?

Almenys, tu i jo, ben lluny de la mentida,

seguim, salvatgement, les veus del cor.

 

Vés al poema sencer

Paròdia

Ho sap tothom i és profecia
-diu mestre Foix rere el taulell:
Són quatre-centes, la tortada,
i mil tres-centes, el tortell.
Vés al poema sencer
Més poemes