Tots els poemes

Marc Granell

La nit

La nit perfecta, cau soledat a les espatlles.

Qualsevol nit. Ara. 
                              Tot desert 
pots passejar els carrers sense por 
de navalles antigues de fam, 
d'ombres sobtades de crits 
desfets en rialla al fons del silenci. 
No hi ha cap perill. 
                               Centenars 
d'homes vetlen per tu, com pares, vigilen 
farcits de navalles i d'ordre, de fosques  
veus de metralla i ordre, de plaques lluents 
legals i d'ordre. 
                         Ja. 
                              Pots jaure tranquil.

L'ordre, perfecte, cau la teua sang a les espatles.
Vés al poema sencer
Gaspar Jaén

A l'amor d'ara

Com voldria que fosses tots aquells
pels qui alguna vegada he escrit algun poema,
haver mirat amb tu ciutats del nord d'Itàlia,
hiverns, tardors a l'Europa central,
i, en nits de foc roent, d'albada i gessamí,
haver creuat amb tu antigues carreteres
amb palmes vora mar,
taronges i xiprers a frec de llavis.

Com voldria que el present que tu ets,
plaent i amable ara,
vingués de molt lluny,
d'uns altres anys sens tu
que a la pell ens deixaven
nits d'escuma i estels,
un perpetu desig que no finia mai,
una joventut primera que no era conscient
de ser ella mateixa.


Mes sé com és d'inútil el desig que m'habita
en una nit de pluja i primavera
que haurà de passar com totes.
Altres amors t'han precedit
i han ocupat el lloc que ocupem ara nosaltres,
els nostres pensaments, els nostres braços,
el nostre breu present.
Ho sabem sense dir-ho.
No cal tenir dades ni testimonis.

 

Tots els amors han d'arribar tard o d'hora?
¿Sempre els hem de viure com si recomençàssem,
assassinant qui abans ha ocupat el seu lloc,
sens deixar en la ment el record, la presència
de tots aquells que hi foren?
Vés al poema sencer
Susanna Rafart

Desar la llum

Desar la llum com una tela antiga
amb el paper que calla en el calaix
i obrir la veda de paraules certes
entre panteres negres com un puny.
Cercar en el mapa de les mans
camins tenaços cap a llavis lents;
tocar la sal del cos i fer-ne ribes
on encallar les pors i els seus inferns.
Podrir la fosca i veremar-la tota,
batre el silenci a cops com l'animal
lligat al sac d'un sacrifici breu;
no tenir res, però pensar com Déu,
infondre aurores brunes als teus peus.

 
Vés al poema sencer
Jaume Subirana

Traspàs

Què són, les tardes?
¿El parc o la basarda,
el sol entre el roser,
l'espina o el moment
de desclavar-la?
Que són, aprens, i algun
dels jocs que fa la llum
en traspassar-les.
Vés al poema sencer
Vinyet Panyella

Insomni

M'enyoro de la pols. Em voldria enyorar
dels plàtans de l'Eixample,
de l'alta arquitectura d'ombra fresca.
M'enyoro de la pols, del regust de l'argila
del vent amarg, del torb i de la pluja.
M'envolta el glaç, brillant,
entre camins de l'erm que condueixen
vers les frondoses voltes de la fosca.
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Trencadís

Es trenca l’os i el crit
s’obre en medul·la,
no queda res cosit
que la sutura,
un cop el cos vençut
pren la mesura
vol fer-se fort, adust,
tu n’ets cabuda,
just t’has endut al pit
el crit obscur, cosit
i jo n’he escrit, has vist,
un vers d’enterro. 
 
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

L'últim vol

Discretament s’envola, discretament se’n va
a voltes oreneta, a voltes un pinsà
l’emigrant que no té terra
on les ales reposar
de la dissortada pena
de l’adéu i del demà. 
 
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Tendresa

Fiquem els peus a la piscina
del Vanilla Sky. Devorem el dinar
de Kawasan Falls. Voltem pel mercat
de la fruita de Moal Boal. Llegim Màrius Serra
al pati de na Magdalena. Fem un pícnic a la
pineda al costat dels teus nebots i, al vespre
i estirats al sofà, cerquem a internet
la paraula tendresa.
Vés al poema sencer
Gabriel Maria Pérez

Diamant

Si l'Àgatha bo somriu
jo tampoc no ho faig
i tot el que m'envolta es torna gris,
closca de cargol al fons del mar.

Si la meva nena no està bé
jo tampoc no vaig bé...
El son es desvetlla...
Les hores, elèctriques ones...

Ajagut al seu costat,
em mira amb aquells ulls grans,
joguineja amb les culleretes
i sembla donar-me les gràcies 
per ser prop d'ella.

No m'allunyaré, diamant meu,
no m'allunyaré.

Sempre fidel a tu,
fins allà on pugui arribar.

 
Vés al poema sencer