Núria Queraltó

Vol de gavines

Vol de gavines
esquitxa el cel de blanc
cridant teulades.

 

Vinyet Panyella

Insomni

M'enyoro de la pols. Em voldria enyorar
dels plàtans de l'Eixample,
de l'alta arquitectura d'ombra fresca.
M'enyoro de la pols, del regust de l'argila
del vent amarg, del torb i de la pluja.
M'envolta el glaç, brillant,
entre camins de l'erm que condueixen
vers les frondoses voltes de la fosca.

Marina Antúnez

Trencadís

Es trenca l’os i el crit
s’obre en medul·la,
no queda res cosit
que la sutura,
un cop el cos vençut
pren la mesura
vol fer-se fort, adust,
tu n’ets cabuda,
just t’has endut al pit
el crit obscur, cosit
i jo n’he escrit, has vist,
un vers d’enterro. 
 

Marina Antúnez

L'últim vol

Discretament s’envola, discretament se’n va
a voltes oreneta, a voltes un pinsà
l’emigrant que no té terra
on les ales reposar
de la dissortada pena
de l’adéu i del demà. 
 

Daniel Ruiz-Trillo

Tendresa

Fiquem els peus a la piscina
del Vanilla Sky. Devorem el dinar
de Kawasan Falls. Voltem pel mercat
de la fruita de Moal Boal. Llegim Màrius Serra
al pati de na Magdalena. Fem un pícnic a la
pineda al costat dels teus nebots i, al vespre
i estirats al sofà, cerquem a internet
la paraula tendresa.

Gabriel Maria Pérez

Diamant

Si l'Àgatha bo somriu
jo tampoc no ho faig
i tot el que m'envolta es torna gris,
closca de cargol al fons del mar.

Si la meva nena no està bé
jo tampoc no vaig bé...
El son es desvetlla...
Les hores, elèctriques ones...

Ajagut al seu costat,
em mira amb aquells ulls grans,
joguineja amb les culleretes
i sembla donar-me les gràcies 
per ser prop d'ella.

No m'allunyaré, diamant meu,
no m'allunyaré.

Sempre fidel a tu,
fins allà on pugui arribar.

 

Marina Antúnez

Des-filant

Les hores passen, tan lentes ara
i surto a fora i camino sense rumb
desfent passes com cosint-les
d’un pedaç tan esquinçat
que no sé si sabré guarir-lo. 

Marta Pérez i Sierra

Arribaves

Arribaves a l'alba. Trobador errat.
Llençols rebregats, un llac entre
muntanyes de neu. Tu suraves sobre
meu. Aquell tren d'alta muntanya
descarrila. Les mans tallades. El vers
impotent.

Daniel Ruiz-Trillo

Entre classe i classe

Entre classe i classe
ni prenc cafè ni Sugus blaus,
només penso en tu
i em venen al cap les
delicioses paraules
de l'Arturo Fuentes
i la melodia llunyana
d'una cançó de Txarango
i et sento a prop,
com el subratllador groc
que aviat prohibiran
a totes les aules.

Marina Antúnez

Dolça vida

 
He escapçat de pluja els núvols
i m’he menjat el cotó fluix
i del sucre en tinc tacada
la faldilla i l’entrecuix.
 

Gabriel Maria Pérez

En els teus ulls

En els teus preciosos ulls foscos
esquinçats per la llum intensa del matí,
em va semblar veure
dues llunes d'atzabeja envoltades de neu pura,
com l'aura que cobreix el setí
els dies que de la tardor convergeixen al blanchivern.

Ulls delicats, teramyines de seda,
neta i delicada peça aigualida
amb llagrimetes de tendresa.

És la teva mirada
hiverns de silencis permanents,
estius de silencis cadenciosos,
com somnis solcant cels misteriosos,
com miralls d'una ànima sempre silent.  

Marina Antúnez

127

Sense afany de més torno a acostar-me

Secretament faig una i deu passes més,

sento el crepitar de les sabates

i ja no veig res de res, s’ha fet de nit.

 

Escales amunt amb poca traça

fins que toco el timbre i ja no faig res,

la porta s’obre amb olor de caldo

d’escudella acabada que sempre hi és.

 

Té nom compost i quan em veu m’abraça

les paraules queden foses en un bes,

un brindis nou sense allargar-nos massa

perquè de nostres cossos tenim fam i set.

 

Quan el sol surt darrere les branques

salto del llit amb el que porto posat,

sense afany de més desfaig les passes

avui les ha comptat, en són 127.