Tots els poemes

Carmen Moreno

Run-runejo

Seure al tronc ample
d'un arbre de copa oberta
enmig d'una piramidal
allargassada
de línies blaves
amb una cimera
apuntant al cel
sense tocar-lo
entre palmeres
i escutures congelades
en una edat sense temps.

Un terra fresc, verd.
Dues parelles
aparellades:
una, jove,
l'altre, ja vella.

Run-run.
Ronronejar.
Rumiar una nostàlgia
mentre el so proper d'un saxo
en la fondària
em recorda a mi
asseguda al tronc d'un arbre
apuntant al cel
sense palpar-lo.

Vés al poema sencer
Carmen Moreno

Quina cosa, oi?

Buscava el poeta aquella COSA
que no trobava en cap altra
                                       (COSA)
i tastava i testava
però tot i el test
i tot i el tast
passaven els 21, 22, 23, 24, 25...
i la cosa seguia gairebé igual.

Potser els adults s'equivocaven.

 

Vés al poema sencer
Òscar Rocabert

El bosc


  Com un putam, noiet.
  (Com un putam.)

  Pas hauria de ser.

  Com un favor, tampoc, xicot.
  (Com un favor.)

  Només als films.

  Com dos en un, no, noi.
  (Com dos en un.)

  Això és mentida.

  Com dos i dos, potser, present.
  (Com dos i dos.)

  És més possible.

  -I després, pare?
  (I després?)

  -Després, la resta.

Vés al poema sencer
Òscar Rocabert

IV


 Brou calent a l'hivern sota la pluja.

 És aquí. Atura't.

 No paris de moure't.

 És aquí. I encara no ho
 tenim tot fet, petita.

 Brou calent a l'hivern sota la pluja.

 El sostre peta,
 la pluja pica.

 Ara sí que l'has feta bona.

 Ara.

 Sí.

Vés al poema sencer
Òscar Rocabert

Per a Mateo

  Ja s’ha fet l’hora.

  Com la cèl·lula. Perfecta.

  Mai més serà perfecta,
  mes se perfarà,
  ja vos ho podeu creure!

  Recule. És clar que recule.

  Reste.

  Reste.

  Els dos, iguals,
  són per a hui!

  Són per a demà.

  Ja són per a ahir.

  Ai, mareta!

Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Centúries recents

Els actes suaus són un desert
de centúries decents que,
amb pas cupidament tremolós,
arriben al migrat port de les fatigues,
amb els ulls eixuts i muts,
sense articular paraules
d’accent fort i veu pregona,
ans cridant aspres sospirs
discursivament cursis.
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Jo també

Jo també vull viure
en els pronoms,
jo també clamo amb calma
l’art total,
jo també sóc aquell,
bufo veles i vents,
vaig tot sol, i de dol,
veig com plou, i fa sol.
Jo també vull col·locar col·loquis
als prestatges de la retòrica.

 

Vés al poema sencer
Sandra Domínguez Roig

Comentari

 Comentari |5 / jul.sandra Dominguez - Buzz - Públic - Silenciat
Vine...
silent
i proclamat
el lacre
que em clou les parpelles,
defineix la sinuesa, meva
<nuesa sinuosa>

Sigues vol
i caiguda
clau de solfa
retallada en la paret.
Vine...
a culminar
en l'esclat de mil plomes,
rebentant
dins
meu.
Vés al poema sencer
Carmen Moreno

Aparell digestiu

No ets només tu
no ets només tu
sóc també jo
i aquest joc
i la vida que ens atrapa
i els núvols que s'apaivaguen
quan volen
(del verb volar)
i tota la resta que suma.

I ara aprofito,
t'aprofito i m'aprofito
perquè ens aprofiti.
Després
ja farem la digestió.
Vés al poema sencer