Quim Ponsa

Abracadabra, siga la pata en su cabra

La bruixa Brisa embruixa grisos entristits, sols amb somrís de bruixa amb llavis de maduixa. I somnia rauxes en boscos de boixos, i baixa a les soques
a escoltar les veus fluixes d’afònics follets que fan un garbuix de sons moixos a l’ombra d’un marduix. I recorda quan la brisa embruixava els cabells llisos que li lliscaven per les cuixes i ruixava amb pixums els mixos que la feien cantar cançonetes i poesies prenyades d’esdrúixoles.
La bruixa brisa, feia moixàines a la lluna dins la fageda, amb la ma entre les cuixes...

Eva Alloza

Vellut de pobres

Vellut de pobres a l'ampit,
escadusser als canals
s'esmerça al vell ghetto.

Llars de fantasia
sobre rudimentaris escuradents
suren en aigües metàl·liques.

Els traghetti no s'aturen,
mercadejant vides isolades,
saltant de riba en riba.

Il viaggio non è mai troppo lungo.