Carmen Moreno

Curtmetratges

Escriure amb llapis petit
i amb poca punta
(o no tenir res a dir).

***

Cel obert
ou trencat
pensament retrobat

la nit em fa ombra

***

El dia esdevé
núvol rosa
i jo em sorprenc
veient-lo sense mirar-lo.

***

Dues espurnes de mirall encès
i un desert enmig que m'ofega
-on ets?

***

De la plenitud
a la decadència.
Tornar a pujar?
Potser, millor,
escalar l'inestabilitat.

***

P:

parpallejar:
pa de cada dia.

...

paraula
palpable
apenada
de pànics

...

petit
poeta
picapedrer

...

patum
patum

...

peixos
pensants...

***

Passat:
ja ets història
(de pensament i de paraula)

Carmen Moreno

Maniquí

A la cruïlla
entre Balmes
i Maria Cubí
hi ha un maniquí
que només està
-sense ser-
hastiat, estàtic, quiet.

Cap expressió
cap sentiment
cap turbació
cap cap,

cap rastre
de vida,
cap rastre
de batec,
cap rastre
de memòria,
cap rastre
de res.

No res.

Maniquís
hastiats
estàtics
quiets,

rostres
sense
cap
rastre
que
volten
per
les
cruïlles
de
l'acomodament,

sentits
pràctics
sense
cap
punt
de
fuga

 

Maniquís de ciutat.

Carmen Moreno

To be or not to

ELLA:
Vull buidar el pap
i dir tot el que cal:
se m'arronsa el llombrígol
i em ballen d'aigua els ulls
en pensar que qualsevol dia
podré ballar amb la negra
o badar la boca al vent.
 
L'ALTRE (en to savi):
No busquis ronye al cove
que encara caguem verd.
 

 

Carmen Moreno

Alícia al país de

Créixer, amunt,
com l'arbre:
arrelada a terra
però amb les mans enlaire.

Carmen Moreno

Gori-gori

 

Trontolla la fulla
golafre
amb sinuositat
com el giravoltar gòtic
del governall intrèpid
a les golfes
serpentejades,

trontolla la fulla
golafre
en el gorg
de la gotera
goda,

trontolla la fulla
golafre
amb sinuositat
com el quid pro quo
quirúrgic
del gori-gori
de la planyidera.

Quim Ponsa

3.1416jos arran de la construcció del camp de golf

Com antics cavallers de les creuades
avancen triomfadors, trepitjant l’herba,
al pit, el cocodril, com escut d’armes
i a la ma, un got de wiski de reserva

Devots d’un Deu, de nom Armani
es ruixen amb Chanel, i el cos amb Dave,
juren i perjuren a tothora per Snoopi
i al cul, porten un Nike tatuat.

Aparten els seus fills d’escoles públiques,
i els apunten a paddel, equitació, a navegar,
arrosseguen, quan et parlen les paraules
i no reneguen mai, que això es vulgar.

T’avancen veloçment amb el seu AUDI,
orella sempre al mòbil, cabell engominat,
i el mon se’ls fa petit, no hi ha qui els pari,
quan mouen els seus malucs liposuccionats.

També tenen rampells, són solidaris,
i s’apunten a ONG’s de tot el mon,
ho arreglen sempre tot, a cop de talonari,
i truquen els primers a les Telemaratons.

Per vacances, viatgen a l’altre punt de l’hemisferi
i desprès t’ho expliquen tot com un retrat,
doncs ja se sap, mai no es tant important ser-hi,
com que se sàpiga, que hi has estat.

A aquesta bona gent, res els atura
i si poden, et compraran el camp de cols,
i no perquè els agradi la natura,
sinó per instal·lar-hi un camp de golf

Teresa Bosch i Vilardell

Sucre

T’ho he dit que avui,
mentre llegia el diari
              – la crisi i tot allò d’aquella taca de petroli al mig del mar –
he sentit de cop el gust dels teus llavis
en els meus?
 
Ha estat una fiblada curta,
com de cafè
El bar brogia
I jo he encanyonat fort,
el sucre cap endintre,
com encanyona aquell que beu amb set

Gemma Gelabert Gonzalo

Liebe

Tots els somnis s’esborren
perduts en un viatge
que mai esdevingué real.

Intento oblidar-te,
fer-te petita o
desfer-te de la constància.

Més tu no abandones
de mi el teu record.
Et mantinc immòbil

i desitjosa.

Anna Fenoy

No vas pensar-ho dos cops

No vas pensar-ho dos cops:
Calia lluitar per l’eterna pàtria
i era necessari esgarrapar i repartir
pètals negres pels carrers de Barcelona.
El roig de la sang s’escampava estèticament
Sobre les llambordes dels carrers tenyits
del gris de la melangia que havia esclatat.
Vas guanyar una batalla, un honor
d’una societat objectivament equivocada:
però tu, no ho sabies.
La victòria havia omès la teva enyorança
vers la família que tant de temps
havia estat esperant- te en la Masia
que tots junts havíeu aixecat amb rialles,
joguines, perfums i plats de ceràmica.
El teu trajecte havia acabat
i vas decidir marxar de Barcelona
per tornar ple de joia a una casa
on ara, només les ombres hi ballaven,
doncs aquells que esperaven havien marxat:
però tu, no ho sabies.

Teresa Bosch i Vilardell

Diumenge a l'estació

Ha estat un instant curt,
i cap dels dos mirava allà on havia de mirar.
«L’estimo, l’hi haig de dir»
De vegades la fragilitat del vidre
no serveix per a res,
però el darrer pensament
d’aquest capvespre de diumenge
s’ha gestat en un somrís fugaç.
Ara, l’aire és fresc i buit,
i allà on abans hi havia el tren
hi tinc les pedres i les vies.

 

Teresa Bosch i Vilardell

T'explico els meus problemes

T’explico els meus problemes,

aquests problemes

que després em semblaran estúpids,

i tu respires i mormoles

la vida, que és tan puta...

i m’ofereixes el pit nu

perquè m'hi ajagui,

i mires cap el sostre,

i fas lliscar la mà lleugera

com un ocell petit,

calent, d'argent,

sobre la meva espatlla fosca.

T'explico els meus problemes.

Carmen Moreno

Despertar (potser poètic)